Normativa de PLV en farmàcia: què pots exposar i com

La farmàcia és dels pocs punts de venda on el que pots exposar i com anunciar-ho està limitat per llei. La frontera entre «medicament» i «parafarmàcia» marca el que és legal mostrar al públic — i creuar-la pot costar una sanció. Conèixer la línia no és burocràcia: és el que et permet dissenyar un PLV potent i, alhora, conforme.

Aquesta guia resumeix el marc que regula la publicitat al punt de venda farmacèutic. A Atamark fa més d'una dècada que fabriquem PLV per a farmàcia i dissenyem sempre dins del que la normativa permet.

⚠️ Avís: aquest article és orientatiu i divulgatiu, no assessorament jurídic. La normativa canvia i la seva interpretació depèn del cas. Abans d’una acció concreta, verifica la regulació vigent i consulta amb el teu assessor regulatori o el col·legi oficial de farmacèutics.

1. La regla mare: medicament no és el mateix que parafarmàcia

Tot el marc gira sobre una distinció: si el producte és un medicament o no ho és. La publicitat de medicaments al públic està fortament regulada a tota la UE per la Directiva 2001/83/CE (Codi comunitari sobre medicaments d’ús humà). El que no és medicament —cosmètica, dermocosmètica, productes sanitaris, complements alimentaris, higiene— es regeix per la seva pròpia normativa, molt més permissiva quant a comunicació.

Per això, abans de dissenyar qualsevol PLV, la primera pregunta és sempre: què estic exposant, legalment?

2. Medicaments amb recepta: publicitat al públic prohibida

Els medicaments subjectes a prescripció mèdica no es poden publicitar al públic. És una prohibició clara (Directiva 2001/83/CE, art. 88; a Espanya, RD 1416/1994). A la pràctica, això significa que no pot haver-hi PLV dirigit al consumidor que promocioni un medicament de prescripció: ni expositor, ni cartell, ni reclam. La comunicació d’aquests productes només pot dirigir-se a professionals sanitaris i per canals específics.

3. Medicaments sense recepta (publicitaris / OTC): permès, amb condicions

Els medicaments no subjectes a prescripció i no finançats —els anomenats «publicitaris» o EFP— sí que admeten publicitat al públic, però amb condicions estrictes:

• El missatge ha de ser veraç, no enganyós i identificable com a publicitat.
• No pot suggerir que el producte cura amb seguretat, que no té efectes adversos o que és superior a un tractament.
• No pot dirigir-se exclusivament a infants ni usar testimonis de professionals o famosos de manera indeguda.
• En alguns països, el missatge publicitari està subjecte a autorització o control previ de l’autoritat sanitària.

Per al PLV això significa: sí que pots fer un expositor d’un antigripal OTC o un analgèsic publicitari, però el contingut del missatge ha de respectar aquestes regles. El disseny és lliure; el claim, no.

4. Parafarmàcia, dermocosmètica, sanitaris i complements: llibertat (amb matisos)

Aquí hi ha el gruix del PLV de farmàcia, i on hi ha llibertat de comunicació de marca. Però cada categoria té la seva pròpia regla:

• Cosmètica i dermocosmètica (Reglament UE 1223/2009): llibertat de marca, però prohibit atribuir propietats terapèutiques o curatives. Una crema «hidrata», no «cura».
• Productes sanitaris (Reglament UE 2017/745, MDR): han de portar marcatge CE; els claims s’han d’ajustar a la seva finalitat prevista.
• Complements alimentaris (Directiva 2002/46/CE): no poden atribuir-se propietats de prevenció, tractament o curació de malalties; les al·legacions de salut han d’estar autoritzades.

En resum: en parafarmàcia pots destacar marca, fer experiència i comunicar amb força, sempre que no converteixis un cosmètic o un complement en un fals medicament.

5. Regles transversals del PLV en farmàcia

• No induir al consum irracional de medicaments.
• No confondre categories: el PLV no ha de fer passar un cosmètic o complement per un medicament.
• Separació visual entre la zona de dispensació de medicaments i la de venda lliure.
• Identificable com a publicitat quan ho sigui.

6. Taula resum: què pots exposar

📖 Un cop clar què pots exposar, tria el format: Tipus d’expositors PLV per a farmàcia →

Marc legal de referència

• Unió Europea: Directiva 2001/83/CE (Codi comunitari sobre medicaments d’ús humà), Títol VIII sobre publicitat.
• Espanya: Reial Decret 1416/1994 (publicitat de medicaments d’ús humà) i RDL 1/2015 (text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments). Supervisen l’AEMPS i les autoritats autonòmiques.

La normativa específica i la seva interpretació evolucionen; aquest resum no substitueix la verificació legal de cada acció.

Preguntes freqüents

Puc fer un expositor per a un medicament sense recepta?

Sí. Els medicaments no subjectes a prescripció (publicitaris) admeten PLV dirigit al públic, sempre que el missatge sigui veraç, no enganyós, identificable com a publicitat i no atribueixi seguretat o eficàcia absolutes. El disseny és lliure; el claim està regulat.

Per què no puc promocionar medicaments amb recepta al lineal?

Perquè la normativa europea i nacional prohibeix la publicitat al públic de medicaments subjectes a prescripció. La seva comunicació només pot dirigir-se a professionals sanitaris. Qualsevol PLV orientat al consumidor d’aquests productes seria il·legal.

Una crema de dermocosmètica pot dir que «cura»?

No. Els cosmètics no poden atribuir-se propietats terapèutiques o curatives; això els convertiria legalment en medicaments. Poden comunicar beneficis cosmètics (hidratar, protegir, millorar l’aspecte), però no curar malalties.

Dissenyem el teu PLV de farmàcia dins de la norma

A Atamark coneixem les regles del canal farmàcia i dissenyem PLV potent i conforme: destaquem el que es pot destacar i evitem el que no. Explica’ns quin producte vols exposar i et proposem una solució que ven sense trepitjar la normativa.

→ Demana’ns pressupost · Solucions PLV per a farmàcia · Guia de PLV per a farmàcia